Entrevista a Jordi Cruyff, exfutbolista
T’agradaria veure les Seleccions Catalanes competint oficialment?
Aquesta és la pregunta del milió. És complicat, no és gens fàcil, és un tema molt polític. Hi ha molta gent que no li interessa, i més quan la base de la selecció espanyola són jugadors catalans. Jo sempre he jugat amb Catalunya pensant que era un procés molt llarg i que no tindria temps de defensar la Selecció en un partit oficial. És un tema polític i no hi confio gaire.
Quin paper creus que faríem a una Eurocopa o un Mundial?
D’entrada, crec que l’afició respondria de manera fantàstica. La gent es bolcaria i no seria una Selecció competitiva sinó súpercompetitiva, no només per fer acte de presència sinó per aconseguir grans fites. Participar ja seria un èxit, però crec que podríem estar entre les millors.
Parlem ja dels teus records amb la Selecció Catalana. Com vas viure els nou partits que vas jugar defensant la samarreta de Catalunya?
M’agradava molt. Sobretot els quatre anys que vaig ser a Anglaterra, era una manera de tornar a casa, de jugar, de passar-m’ho bé. Sempre vaig fer-ho amb molt orgull i sempre hi havia una sensació especial. Darrerament ha baixat, però quan jo jugava hi havia un ambient espectacular. A més, jugava amb una generació de jugadors amb els que havia coincidit des de petit, hi tenia molts amics. Jugar amb Catalunya sempre ha estat per mi un orgull, un plaer i una alegria. A més, em permetia estar amb la meva gent.
Què et sembla que només es pugui jugar un partit amistós cada any?
És una llàstima, però són coses en què no s’hi pot fer res. El calendari futbolístic és ple de competicions i és difícil que els jugadors quedin lliures d’altres compromisos.
Estàs content de que el teu pare sigui el seleccionador català de futbol?
Clar, a part de perquè estic orgullós del meu pare, per ell també és una manera d’agrair el bon tracte que ha rebut sempre de Catalunya, com a jugador i com a entrenador. A més, no té la necessitat de fer-ho. Segur que algun magnat àrab o rus es tornaria boig per fitxar-lo, però ell prefereix entrenar Catalunya a canvi de res.
Creus que ell podria acompanyar la Federació Catalana de Futbol i abanderar el reconeixement davant la FIFA o la UEFA?
El camí que cal seguir és molt dur, molta gent ho ha intentat. És un tema bàsicament polític. La situació només es pot resoldre per la via política, i jo no hi confio gaire. Penso que actualment Europa està patint problemes més greus i l’atenció principal no està centrada en això sinó en la crisi econòmica. Ja no és un tema que hagi de resoldre la FIFA, ni la UEFA ni la Federació Espanyola. És un tema estatal intern i crec que ara no hi ha prous recursos per trobar-hi una solució.
Què fa actualment Jordi Cruyff a Xipre?
Després de retirar-me com a jugador, sóc el director esportiu de l’AEK Larnaca, un dels equips capdavanters del país. Estic molt content perquè Xipre té una lliga on em puc formar bé, tot i que s’ha d’improvisar molt perquè cada dia passen coses. És diferent a la figura de director esportiu dels països de més nivell, aquí hem d’estar pendents de tot, també de l’estructura del club. He pogut ajudar i professionalitzar tots els estaments. Xipre és un país desconegut per molta gent, tot i que el 80% dels futbolistes que juguen a la Primera Divisió xipriota són estrangers. Aquest any hem tingut la sort que l’Apoel de Nicòsia, campió de grup a la primera fase de la Lliga de Campions, ha obert els ulls a molta gent.
Després d’haver jugat a Malta i Ucraïna, quin repte suposa aquesta nova etapa?
Vaig decidir emprendre una aventura a l’estranger després d’una lesió al genoll. Jo ja sabia que no podia aguantar el ritme intens de les grans lligues. Jugar al Metallurg de Donetsk va ser una experiència gratificant, i a Malta, al Valletta FC, vaig compaginar-ho amb la feina de segon entrenador. Com que el meu cognom no em permet fallar, ara he vingut a Xipre a seguir descobrint altres posicions dins del món del futbol. Aquest és un país petit que està demostrant que vol créixer. Hi ha molta qualitat de vida i capta molts jugadors per la crisi. Per la meva formació és una experiència perfecta, i quan estigui preparat vull fer el salt a una lliga més potent.