07.04.11

La Ignorància és atrevida

Fa un parell de dies, el nou flamant Secretario de Estado para el Deporte, del govern del PSOE, el català Sr. Albert Soler, feia unes declaracions a Catalunya Ràdio, la Ràdio Nacional de Catalunya, on sentenciava que la Constitució Espanyola diu el que diu i la llei és la que és, per referir- a la suposada il•legalitat de la participació internacional de les seleccions catalanes en competicions internacionals.

Exactament el Sr. Secretario d’Estado para el Deporte afirma “ que una cosa és que hagi Seleccions catalanes per competir en el nivell que actualment s’està fent i una altra cosa és que a nivell legal, fins i tot a través de la mateixa carta olímpica i a nivell internacional, la situació és la que és”

No sigui tan atrevit Sr. Soler.

Quan parla de competir a nivell legal, és deu referir a legalitat instaurada per un espanyol d’origen català, com és el Sr. Juan Antonio Samaranch, que modificà la carta olímpica pe evitar l’ingrés al CIO del Comitè Olímpic Català, o per la d’un altre espanyol com el Sr. Angel María Villar que modifica els estatuts de la UEFA, per impedir que federacions com la de Gibraltar o com la catalana fossin admeses per la federació europea.

Aquesta és legalitat que vostè defensa.

Però la llei i la legalitat, malgrat a molts no els hi agradi, si que està del nostre costat.

La Constitució espanyola no diu ni una sola paraula de les seleccions esportives catalanes, ni de la seva participació internacional, és més , com hauria de saber, el que consagra la Constitució, és el traspàs a Catalunya de l’esport com competència exclusiva, i per tant no prohibeix que les seleccions catalanes estiguin reconegudes internacionalment.

També hauria de saber que l’Estatut de Catalunya, norma de ranc superior a qualsevol Ley del Deporte, estableix en el seu article 200, que la Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.

Les federacions esportives també, Sr. Soler.

També hauria de saber que la Declaració Universal dels Drets Humans i la Constitució Espanyola, art. 22, reconeixen el dret d’associació a totes les persones –incloses les jurídiques- i per tant també a les federacions catalanes, que són persones jurídiques de dret privat i per tant tenen el dret a associar-se amb qui creguin necessari per tal de desenvolupar els seus objectius.

Si trobeu que la Declaració Universal dels Drets Humans o la Constitució espanyola són massa genèrics, en quant al dret a associar-se a les federacions internacionals, podem parlar de fets i de casos reals, com són els 20 esports on les federacions catalanes estan reconegudes per les respectives internacionals i són membres de ple dret, participant avui en dia en europeus i campionats del món com Catalunya.

Tot això Sr. Secretario, no és il•legal com afirmeu amb tanta lleugeresa.

Si encara teniu dubtes de la legalitat de les Seleccions Catalanes i del que diu la llei, sobre la seva participació internacional, podeu llegir la Sentencia del TAS, el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport de Laussane, nº CASE 2007/A/1424, de data 23 d’abril del 2008, que sent el màxim òrgan jurisdiccional Mundial de l’esport, avala i falla a favor que les seleccions catalanes puguin ser membre de les federacions internacionals, puguin competir oficialment en competició internacional i ho puguin fer contra les seleccions espanyoles, si és dóna el cas.

La llei està de la nostra part.

D’això se’n diu llibertat, democràcia i normalitat esportiva.

No siguem tan atrevits Sr. Soler.

Sergi Blàzquez Quevedo
Advocat
Vicepresident
Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes