31.12.10

Bon Any 2011

Quan s’acaba l’any, per a les entitats com la nostra, és important resumir i sintetitzar el que ha passat i saber concloure si s’ha avançat o s’ha fet marxa enrere en els objectius socials.

Però mai no hi ha respostes intocables i la relativitat que ens envolta obliga finalment a una anàlisi més subjectiva.

Avui, a punt d’iniciar el 2011, és innegable que hi ha més gent, a Catalunya, que coneix i dona suport al reconeixement de les seleccions catalanes.  I amb això ens quedem. Potser alguns hi han arribat per la via de la reacció política als molts esdeveniments que han sacsejat la societat, però molta altra gent ho ha fet per la via de la convicció raonada i de la praxis diària.

Cada cop hi ha més directius de clubs i federacions, tècnics i esportistes i familiars d’esportistes que, per contacte o proximitat amb una realitat que es va consolidant poc a poc però a pas ferm, entenen i defensen aquest model de competició esportiva que no passa per demanar ni esperar res de Madrid. Ens referim als molts, parlem de més de 200.000 persones que, en el dia a dia, o de forma extraordinària però repetidament, tenen relació amb esports on la participació internacional no passa per Espanya. Ens referim a tot el que envolta la vintena de federacions o associacions esportives catalanes que són reconegudes per les respectives federacions internacionals i que en funció d’això participen regularment a competicions internacionals amb els  nostres himne i bandera.

Parlem d’esports com el patinatge, el pitch and putt, el korfbal, el bowling, el futbol sala, el bike trial, el twirling, el raquetbol, el fistbol, les arts marcials, el rugby lliga, el ball esportiu, el futvolei, el tamborí o el touch rugbi. Però ens referim també a la dedicació i esforç esmerçats per moltes persones del món del rugby, de la muntanya i del futbol que mantenen vives l’ambició pel reconeixement internacional.

La millor enhorabona per tots ells!

I aquest és el millor resum, el més positiu, juntament amb el fet que el reconeixement internacional i les seleccions catalanes són, avui, un tema de conversa normal molt més estès. Ningú no se n’estranya perquè és una demanda social majoritària.

Però, de la mateixa manera que som positius i valorem el que tenim, sabem que hi ha molt a millorar i volem que el 2011 ens doni el temps i la força per pujar el llistó del reconeixement internacional de l’esport català.

La crisi, econòmica i política d’aquest darrer any, ha deixat a moltes entitats esportives,  al darrera només hi ha persones, amb l’angoixa pel futur, amb projectes inacabats, amb retalladles i previsions de més retalladles que no ajuden a consolidar-se ni, d’entrada, a créixer.

Que Catalunya pugui tenir les seves seleccions esportives competint internacionalment en igualtat de condicions amb els altres països del món,  ha de ser un objectiu nacional de primer ordre. Tots som  prou conscients de la importància que per un país encara a mig construir com el nostre pot tenir aquest fet. La transcendència és tan gran que paga la pena que les nostres institucions dediquin tots els recursos necessaris a aquesta finalitat.

Per afrontar tot això, considerem imprescindible que l’esport català avanci més unit.

El millor desig pel 2011? Doncs que tots els representants de l’esport català, de tots els estaments, remin en la mateixa direcció. Perquè el reconeixement internacional de les federacions esportives catalanes és sinònim de salut i força per a l’esport català i, de retruc, per a Catalunya com a nació amb futur.

Una Nació Una Selecció!