07.10.10

”Premi Catalunya” per Carles Ribera

L’articulista reflexiona a l’AVUI sobre el premi donat a Xavi

Dani Comas, Armand Mollà, Bernat Seuba, Mireia Abant, Gemma Abant, Marc Prat Víctor Montserrat, Ivan Flores, Oriol Sàlvia, Ignasi Pérez, Elisabeth Consegal, Marta Ripoll, Núria Cardellach, Anna Ventura, Cristina Visconti, Luis Rosa, Raquel Varela, Dídac Román, Alberto Pérez, Cristina Díaz, Jessica Cabrera, Cristina Granados, Miki Rodríguez, Pere Casan, Pere Moliner, Quim Caballé, Teresa Forn, Anna Serra, Mireia Miró, Agustí Roc, Killian Jornet, Tòfol Castanyer, Jessed Hernàndez, Jordi Saborit, Marc Lloret, David Solé, Fernando Cano, Paco Salido, Marc Fortuny.

Podria continuar. Són esportistes. De les seleccions nacionals de bicitrial, raquetbol, corfbol, twirling, futbol australià, curses de muntanya i pitch-and- putt, totes reconegudes internacionalment. No són esports populars, però si d’algú es pot dir que ha contribuït a la projecció internacional de l’esport català, es pot dir d’ells.

S’acaba d’instituir el premi Catalunya de l’esport, que valora especialment la contribució d’un esportista a la projecció catalana al món. La primera edició l’ha guanyada Xavi Hernández. Una grandíssima persona. Un futbolista que mereix tots els reconeixements al mèrit esportiu. Això és indiscutible. Però per la internacionalització de l’esport català, el màxim que ha fet Xavi aquest any és jugar amb la selecció espanyola, que ara per ara és la raó de no ser de la selecció catalana. El premi s’ha donat a partir d’una votació popular. Aquest és el model d’esportista català que volem els catalans: el que juga per a Espanya. Amb aquests gols en pròpia porta, no ens calen rivals.

Article publicat el 7 d’octubre del 2010 a l’AVUI