JORDI FERNÀNDEZ i REIGADA
Seleccionador català absolut masculí de fistball
22/04/10
JORDI FERNÀNDEZ i REIGADA
Seleccionador català absolut masculí de fistball
Nascut a Barcelona el 16 de març del 1968
No és professor i ni ha estudiat magisteri però la seva gran dedicació sempre ha estat ensenyar als altres, compartir una mateixa forma de veure les coses i transmetre els coneixements que ell lliurament ha après. Parlem de Jordi Fernández, l’actual seleccionador de l’absoluta masculina de fistball i un dels primers en tirar endavant ara fa tres anys el que ara ja no és només un somni: veure Catalunya reconeguda i disputant competicions internacionals.
On neix el fistball?
Existeix documentació des de l’època dels romans i més concretament es reafirma segles més tard, durant el Renaixement a Itàlia el segle XIV i XV i també a Alemanya, Suïssa, la Rep. Txeca i Dinamarca. Aquests són els seus orígens tot i que la seva extensió també ha arribat per fluxos migratoris a Namíbia, Sud-àfrica i més recentment en països que han demostrat el seu interès com Sèrbia, el Japó, Taiwan o nosaltres mateixos, Catalunya.
Com vas conèixer aquest esport?
Ara fa tres anys, uns amics argentins que practicaven el fistball em van animar i em vaig engrescar a aprendre’l si més no. Jo sempre havia jugat a volei amb el meu equip, el Cornellà, i em van dir que era un esport similar però més fàcil d’aprendre. Ho vaig provar i des d’aleshores no l’he deixat.
Has comentat que és un esport similar al vòlei. Quina comparativa en faries entre ambdós esports?
En el cas del fistball, les mides del camp són més reduïdes, hi ha més permissivitat en el reglament, com per exemple que la pilota pot tocar el sostre, i és un esport molt viu i ràpid. El millor de tot és que entre ells es complementen perquè mentre que a l’hivern practico el volei, a l’estiu jugo a fistball ja que requereix un camp de gespa i per tant un espai obert. Quan la gespa està humida les pilotes surten com si fossin bales i origina un joc molt vistós.
On acostumeu a entrenar-vos, és a dir, teniu camps específics per practicar el fistball?
No, sempre aprofitem quan acaba la temporada de futbol per poder aprofitar un espai dels camps i muntar la pista. És per això que el fistball acaba sent un esport d’estiu, identificat amb la primavera i l’inici del bon temps. Sense anar més lluny, aquesta Setmana Santa ja vam tocar per primer cop la pista.
Limitat a practicar fistball precisament per les lligues i la temporada dels equips de futbol, podem dir que t’agrada aquest esport?
Sí, en general tot el que sigui esport m’agrada perquè crec que la finalitat de tots ells és passar-s’ho bé. Tot i que en aquest cas per culpa del futbol jugo menys del que m’agradaria al fistball.
Sempre has tingut clar que el teu lloc dins un equip era dirigir-lo i per tant ser-ne l’entrenador?
Sí, sempre ho he estat perquè em motiva molt. De fet, per complementar l’aprenentatge d’aquest esport que vaig començar practicant-lo el 2007, vaig decidir des d’un primer moment esforçar-me per aprendre totes les seves normes. Tant és així que he anat a fer cursos per Àustria i Alemanya.
Actualment ets entrenador de la selecció catalana sènior, quines són les millors edats dels jugadors per poder transmetre tots els coneixements?
Quan més joves siguin millor perquè així acabaran tenint més experiència. Ara bé, personalment formar a les persones adultes, és a dir a partir dels 20 anys, és diferent perquè saben què volen i no tenen l’interès tan difuminat i això et permet plantejar una estratègia de treball i il·lusió concreta. Però tot el que sigui formar a les persones en allò que cregui que puc ensenyar alguna cosa, m’agrada.
De quina salut gaudeix actualment la selecció catalana de fistball a nivell internacional?
Jo crec que és molt bona. Quan ho vam plantejar al congrés de la internacional que es va celebrar l’any 2007, el primer que ens van preguntar va ser: però no voleu ser a Espanya? I la nostra resposta va ser clara i rotunda, no, això va provocar que el 2007 ja vam ser reconeguts juntament amb Taiwan. A més, sabem per fonts externes a nosaltres que el CSD, el Consejo Superior de Deportes, no els interessen els esports minoritaris i és a partir d’aquí on hem d’aprofitar-ho per ensenyar-ho a tothom.
Recordes el teu debut amb Catalunya a la selecció?
I tant! Fins el darrer moment no sabíem quin himne ens posarien i finalment van sonar els Segadors, un fet molt emocionant que sempre recordaré. Des d’un principi Àustria i Suïssa i els països de Sud-Amèrica, ens van donar suport i això ens va ajudar a normalitzar una situació que havien vist amb poca confiança al principi.
I quina diferència hi ha entre jugar amb la selecció catalana i fer-ho amb una altra com podria ser l’espanyola?
Em sento català i tinc la sort a diferència d’altres jugadors de futbol o bàsquet a decidir si vull jugar amb Catalunya. Crec que represento el país i ha estat molt bonic conèixer gent de la mateixa selecció amb les qui congenio molt bé. Ser reconeguts resulta atractiu i demostres als teus jugadors que un cop hi ets en un mundial o europeu, veuen que allò que semblava impossible, va de debò.
Quin es el calendari de tornejos i activitats previstes per la federació?
Com a novetat, aquest any la federació organitzem el Campionat del Món sub’18 que se celebrarà a Lloret de Mar del 21 al 25 de juny. Hem de crear escola i formació de base i aquest campionat pot ser molt important per nosaltres. D’altra banda, la selecció femenina viatja aquest novembre al Campionat de Xile, mentre que els nois es desplaçaran a Suïssa per disputar el II Campionat d’Europa.
TEST
El teu racó preferit de Catalunya
Vilanova i la Geltrú
Futbol per televisió o des del camp?
Des del camp
Un color
Blau
Un número
El cinc
Una cançó catalana
“Llença’t” dels Lax’n’Busto
Què portes sempre a la teva bossa?
El mòbil per estar localitzat i música sempre que puc
Ets català o catalanista?
Jo crec que es poden ser les dues coses alhora
Un referent esportiu
Pau Gasol , el vaig conèixer de petit i l’he vist pujar quan jo estava al Cornellà i ell era jugador del filial del Barça.
Una data per recordar…
La primera vegada que vam sortir amb la senyera a Alemanya i es va veure recompensada la molta feina feta.
El teu equip
El Bilbao per la forma de ser en futbol, i de la Penya en bàsquet.