23.03.10

La millor cuina amb la millor selecció

Defensa unànime de les seleccions per part dels nostres cuiners més internacionals

La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes ha volgut reunir per primer cop a la història, les opinions dels millors cuiners del món. La projecció de la cuina catalana a nivell internacional ha fet un salt espectacular en la darrera època. Aquest 2010, la Guia Michelin va atorgar 11 noves estrelles a diferents restaurants catalans que sumats a totes les ja concebudes, dóna un total de 60 estrelles repartides al llarg del territori. Aquestes xifres són el reflex del ressò mediàtic que han agafat els cuiners que abanderen els millors restaurants. Les seves opinions i el posicionament sobre altres temes socials prenen força en els mitjans. I els qui ara mateix marquen tendència coincideixen amb un lema: Catalunya es mereix tenir seleccions oficials. I d’aquí surt una relació indiscutiblement certa: si la millor cuina ha donat ressò a Catalunya i s’ha obert al món, què podria implicar jugar en tornejos internacionals? El reconeixement de la cuina és una realitat, l’esportiu també ho ha d’acabar sent.


FERRAN ADRIÀ

Restaurant: El Bulli
Estrelles Michelin ***

“En un país amb set milions de persones hi ha esports amb més tradició i més consolidats que altres on de ben segur faríem un bon paper. En bàsquet i handbol, per exemple, som molt bons. La millor recepta per tenir seleccions catalanes reconegudes és la paciència, el cap i el seny. Defenso la llibertat dels qui volen seleccions catalanes: si hi ha gent que les vol, les hauria de poder tenir. El pa amb tomàquet és el plat de les seleccions catalanes i el que millor defineix Catalunya”.

(Entrevista feta el setembre del 2007 pel Selecciona’t)

ruscalleda
CARME RUSCALLEDA

Restaurant: Sant Pau
Estrelles Michelin ***

”Els catalans tenim prou enginy per crear coses interessants i ens agrada treballar amb la producció de segell propi. Cuinar és una expressió i un aparador mundial i em doldria si em sancionessin per fer la meva cuina catalana. Per suposat m’agradaria veure totes les seleccions catalanes reconegudes, penso que és lícit i totalment normal que estimis allà on has nascut i en un referèndum per la independència el sí té moltes possibilitats de guanyar. Les seleccions catalanes em suggereixen un plat d’horta i mar: l’horta per la força vitamínica i fresca del producte i el mar per aquesta proteïna saludable mediterrània”.


cuiners-santisantamaria
SANTI SANTAMARIA

Restaurant: Can Fabes
Estrelles Michelin ***

“Tenir seleccions catalanes és la cosa més normal del món, el que no és normal és no tenir-ne perquè som una nació normal i un país normal. Com totes les nacions amants de l’esport, Catalunya és una més i s’ho mereix. Els partits de Nadal són un apanyo, val més això que res perquè si més no es manté una mica la flama. Manifestacions com aquestes suposen un sobre esforç de sentit voluntariós de dir ep! aquí estem nosaltres. Sens dubte, el plat de la selecció catalana és l’escudella amb carn d’olla i amb una bona pilota”


cuiners-germansroca
GERMANS ROCA

Restaurant: El Celler de Can Roca
Estrelles Michelin ***

”Tenir seleccions reconegudes donaria sentit a una realitat de diferenciació basada en la pròpia identitat. Les seleccions catalanes inspiren un plat de llarg recorregut en la cocció i d’ una identitat indiscutible. Hi ha plats que tenen un concepte “totem”, de flaira que uneix i que reuneix un munt d’olors diverses. La base n’ es la tradició, el sofregit, l’ anar fent, a foc lent. Les faves més enllà del símil de les patacades que ens donen, s’enriqueixen de complements que donen amorositat: els pèsols aporten dolçor, la xocolata, l’exotisme i la obertura al món, la menta n’ és la part eufòrica, i els ingredients del porc, rusticitat, autenticitat i compromís , en forma de pit i coll, i salsitxes, l’ energia vital que uneix. Tots a una. Les faves a la catalana. ARA TOCA!, ÉS EL TEMPS”.

cuiners-carlesgaig
CARLES GAIG

Restaurant: GAIG Restaurant
Estrelles Michelin *

”El ressò en l’àmbit  d’identitat i del país seria constant si tinguéssim seleccions reconegudes. En les nostres mans i constància està l’aconseguir-ho. El que sí és evident és el potencial esportiu que tenim en diferents modalitats. Així doncs, si la cuina catalana està com a capdavantera dins del món de la gastronomia, imagineu què podríem aconseguir dins del món esportiu, un degoteig constant de normalització del país a nivell mundial. Sens dubte, el plat de les seleccions és l’escudella amb pilota d’olla”.