JORDI MONCUSÍ i DOMINGO
Jugador i president de la Federació Catalana de Tamborí
20/01/10
JORDI MONCUSÍ i DOMINGO
Jugador i president de la Federació Catalana de Tamborí
20/01/10
Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)
Nascut el 17 de setembre de 1979
Estudis: INEFC
Quan l’esport passa a ser més que una activitat del teu dia a dia, t’has de plantejar què fer amb ell. Aquesta és la situació amb la que es va trobar Jordi Moncusí quan va acabar els estudis obligatoris i va veure amb la carrera d’INEFC una bona solució per poder compaginar esport i treball a la vegada. Aquest sadurninenc, va inscriure’s al club de la seva ciutat i d’allà va fer un grup d’amics amb els quals van crear un equip de tamborí. Actualment, compta amb una federació catalana i des de l’any passat, Catalunya ja té el reconeixement per competir en qualsevol torneig internacional. El camí cap al tamborí, li va venir d’una manera indirecta al Jordi. Sempre li ha agradat el tennis i conèixer el seu precursor, el tamborí, el va fascinar. Des del seu amor a primera vista, han passat sis anys. Temps per haver estat capità de la selecció catalana, president de la Federació Catalana de Tamborí i haver participat al primer intercanvi internacional contra Itàlia, el màxim exponent d’aquest esport.
L’ingrés a la internacional va arribar l’any passat però quin ha estat el camí per tenir una selecció catalana de tamborí i una federació pròpia?
El bressol surt del Fòrum de les Cultures que es va celebrar a Barcelona el 2004. La selecció francesa va fer una exhibició amb un partit i uns tallers pràctics on necessitaven un grup de monitors per dinamitzar l’activitat. Aleshores, jo i els meus companys del Club Esportiu INEF de Barcelona ens vam encarregar d’ajudar-los a organitzar les activitats. D’aquí va néixer el nostre interès per aquest esport.
Per sorpresa de tots, el primer torneig on us presenteu jugueu amb un combinat madrileny…
Sí, a França ens van convidar a participar en el Torneig Internacional Lespennes Miraveau i vem muntar un equip amb jugadors de Barcelona i Madrid. L’experiència va ser molt bona i nosaltres, des de Catalunya vem decidir tirar endavant el tamborí a casa nostra.
Així doncs, a nivell d’Espanya no hi ha cap Associació…
No, el tamborí està molt focalitzat en dos clubs de Madrid i Granada, mentre que nosaltres tenim una voluntat d’anar més enllà i per això ja formem un col·lectiu com a tal.
Què et va atraure del tamborí?
Abans del Fòrum, jo ja tenia experiència en el món de la raqueta i em va sorprendre que fos tan poc conegut tenint en compte que és el precursor del tennis i que a partir del tamborí s’ha desenvolupat l’essència dels altres esports relacionats amb la raqueta. Del tamborí destacaria que és un esport tradicional amb molta història al darrere i obert a tot el públic.
Haver estudiat INEFC, de ben segur ha marcat la teva trajectòria professional…
Sí, des de ben petit la meva vocació ha anat lligada a l’esport. Vaig començar jugant a hoquei patins i posteriorment a tennis i ara al tamborí. Per tot això, crec que ha estat essencial fer uns estudis especialitzats en l’esport.
I com t’ha influenciat l’esport al dia a dia?
Jo crec que moltíssim. Sempre dic que l’esport és un paral·lelisme a la vida, és a dir, tots els èxits o fracassos esportius et van marcant la carrera, i el mateix passa amb les decisions que es prenen cada dia.
Ara mateix, sent els novells de la Federació Internacional de Tamborí, quina posició ocupeu?
Tenim una situació privilegiada a nivell internacional ja que tot i ser precoços, ens hem consolidat i després de França i Itàlia, les dues seleccions més potents, anem nosaltres. Crec que és molt positiu està entre les tres millors federacions a nivell de gestió i treball.
En els partits que heu disputat fins ara, com han rebut el fet que Catalunya que no té estat propi jugui com a selecció reconeguda?
Inicialment hem tingut discussions. Per exemple, ens penjaven la senyera i la bandera d’Espanya juntes quan realment només havíem de tenir la nostra. A base d’explicar i argumentar que tenim una llengua i una cultura pròpia amb un autogovern ho han anat entenent. Els qui ja ens coneixen ens respecten, el que més costa és fer-ho entendre als qui parteixen d’un desconeixement cap a nosaltres. Ara mateix però, la selecció catalana gaudeix d’una normalització en l’àmbit internacional.
Aquest any, debut en competició oficial després de ser reconeguts aquest 2009…
Sí aquest 28 de març jugarem la nostra primera Copa d’Europa, la Champions del tamborí i esperem fer un bon paper. Paral·lelament seguirem treballant amb les escoles per introduir-nos en l’esport dels més menuts i properament, tres clubs s’adheriran a l’Associació.
TEST:
El teu racó preferit de Catalunya?
El Penedès i les vinyes
Futbol per televisió o des del camp?
Televisió però en comptagotes des del camp
Un color:
Taronja
Cuba o Estats Units?
Cuba
Una cançó catalana?
“Els teus somnis” de Sopa de Cabra
Què portes sempre a la teva bossa?
Un tamborí, unes bambes i roba de recanvi
Ets català o catalanista?
Les dues coses
Un referent esportiu?
Ara mateix Pep Guardiola
Una data per recordar…
El 10 i 11 d’octubre del 2009, quan vem fer la presentació oficial de la selecció catalana de tamborí
El teu equip?
L’Atlètic Club de Bilbao, és exemplar per la seva filosofia i la seva afició. Però també simpatitzo amb el Barça i l’Espanyol ja que la meva parella és periquita!