02.12.09

Copa Davis: una final que fa mal

02/12/09

Ja tornem a tenir la Copa Davis aquí (4-6 de desembre). La Catalana de Tennis ha mogut cel i terra perquè la final Espanya- República Txeca es jugui a Barcelona. I se n’ ha sortit. Han trobat el patrocinador que pagui la factura. A l’alcalde Hereu i al seu equip els ha semblat interessant invertir la “mòdica”quantitat de 2,2 milions d’eurus per promocionar la “marca Barcelona”.

L’aparador és de primer nivell. Una final de Copa Davis té un ressò mediàtic de primer ordre. Comparable a tres jornades d’uns Jocs Olímpics o a tres dies de competició d’una fase final d’uns Mundials de futbol. Vaja, que tothom ho veu.

Ara bé, la imatge que vendran les graderies del Palau Sant Jordi serà la desitjada? Hem de creure que sí, almenys pel que fa als que governen a la Federació de Tennis i a l’Ajuntament.

La Barcelona que veura el món será la que transmetrà des del Sant Jordi un public essencialment NO català, arribat en bona part de lluny de Catalunya per allò de la globalització de les entrades, que no es vendran només a Barcelona. La “1” de TVE ho tindrà fàcil per no ensenyar plans amb presència de senyeres a les poblades graderies del Sant Jordi. Les banderes de “la Roja” amb el toro d’Osborne guanyaran per majoria absoluta.

Més imatge, també d’espanyolisme ranci, donarà l’equip que lidera Rafa Nadal, extraordinari jugador que per si sol es mereix que els assistents paguin els 100 eurus que costarà l’entrada més econòmica per entrar al recinte. Però Nadal té i llueix imatge de madridista i d’espanyol, espanyol. Li agrada demostrar que “la Roja” la porta a la sang i el toro d’Osborne a les vambes que fa servir quan juga a tennis. Amb ell al vestidor es tornarà a cantar allò del “yo soy español,español,español” que tant els agrada cantar en públic, davant les càmeres de televisió i a tot arreu per celebrar qualsevol victòria a la Davis.

És el que s’ha comprat i el que hi ha. A la Catalana de Tennis tant li fa el reconeixement internacional com a Federació perquè el que vol és controlar la Federació Espanyola, a la qual per cert, gràcies a aquesta final de la Davis, li cediran unes oficines a la Font del Gat, al cor de Montjuïc, perquè no se’n vagi de Barcelona i perquè deixi de pagar els 130.000 euros que li costa cada any el lloguer d’un dúplex a la Diagonal. Amb l’Albert Costa com a home fort de l’organigrama tècnic i capità de l’equip espanyol de Copa Davis, ja n’hi ha prou de quota catalana. La Selecció catalana? Què és això?

Als que governen a l’Ajuntament també els va que ni pintada una final que, per molts, fa mal. Perquè l’aspiració no és que un dia jugui Catalunya, i no cal que sigui una final, que també estaria bé. Aquí s’aposta per la inversió/immersió segura de nacional espanyolisme.

Que juguin a casa seva, que aqui volem que jugui Catalunya.

Jaume Boix, periodista de Catalunya Ràdio