05.11.09

“Mentalitat de victòria”


Mentalitat de victòria
Pere Martí

El fitxatge de Johan Cruyff es pot convertir en el revulsiu que li falta a la reivindicació de les seleccions catalanes per sortir del carreró sense sortida en què sembla trobar-se en els últims anys. El que hauria d’haver estat un procés merament esportiu de reconeixement a nivell internacional ha topat amb tota mena d’entrebancs polítics posats pel govern espanyol.

L’arribada de Cruyff a la banqueta treu la selecció catalana de futbol del folklorisme del partit nadalenc de costellada i l’acosta a la primera divisió esportiva, la revesteix d’aposta guanyadora i li obre portes davant els organismes esportius internacionals. Hi ha més gent al món que sap qui és Cruyff que no què és Catalunya. A nivell internacional, el nou seleccionador és una marca que no necessita presentació, gaudeix d’un ampli prestigi i amb la seva influència pot ajudar a superar alguns entrebancs que fins ara semblaven insalvables. Però l’elecció de Cruyff també contribuirà a la projecció interna de la selecció, a fer-la més popular entre els catalans, a fer que sigui més acceptada en ser vista com un projecte més sòlid i més creïble esportivament parlant del que ha estat fins ara.

El fet que Cruyff parli habitualment en castellà no és cap inconvenient si s’aprofita aquesta mancança per fer més pròxima la selecció a aquells catalans que d’entrada no s’hi senten atrets per motius identitaris, però que s’hi poden sentir per motius esportius. Les crítiques que ha rebut d’algunes entitats defensores del català són desafortunades i poc hàbils, perquè obren una polèmica absurda que només beneficia aquells que volen impedir l’oficialitat de les seleccions. Cruyff aporta credibilitat i mentalitat de victòria, que és el que li falta precisament a bona part del catalanisme. La feina de Cruyff no és salvar la llengua, sinó posicionar la selecció catalana de futbol en el mapa esportiu mundial.

http://paper.avui.cat/opinio/detail.php?id=704