Editorial – L’espanyola abandona un cop més una competició per la presència de Catalunya 08/10/09
No és un triomf que Catalunya no hagi compartit campionat amb Espanya. No és cap mèrit que la Federación Española de Bolos decideixi retirar-se quan ens veuen moure fitxa per Grècia. I tampoc és cap orgull que l’esport s’acabi polititzant i polaritzant. Però tots aquests atributs no són culpa nostra i la Federació Catalana de Bitlles i Bowling ha demostrat un cop més que la seva intenció no és fer-ne de les competicions un camp de batalla amb dos bàndols. Així doncs, què ha fet l’espanyola? Tot el contrari. Igual que amb la Copa del Món sub-23 del juliol de l’any passat, aquest mes de setembre va abandonar l’Europeu de Càndia (Grècia) alegant que els espanyols (catalans) no poden jugar contra els espanyols.
Una decisió que els afecta a la mateixa espanyola perquè abandonen competicions de prestigi i per tant no puntuen en mundials i europeus, les proves més importants per qualsevol selecció. Segons el president de la Federación Española de Bolos, José Luís Boto, “Catalunya representa Espanya i per tant no té sentit aquesta divisió que falta el respecte a la resta de comunitats autònomes”. I d’aquí, el derivat d’adjectius de la família separatismo present sempre en el vocabulari de les espanyes: “Catalunya ha traicionat a l’espanyola i estem convençuts que això ha estat una maniobra promoguda també per la internacional per donar-nos una puñalada per l’esquena”, assenyala Boto.
Quin interès podria tenir la internacional amb aquesta maniobra? Segons Boto es deu motius econòmics i a una “financiació promoguda per subvencions que no sabem d’on venen”. Qüestionar la transperència de la internacional i la catalana és totalment erroni i més amb arguments tan poc vàlids com aquests. De moment però, acatarem la legalitat del TAS -Tribunal d’Arbitratge de l’Esport, òrgan suprem en matèria de justícia esportiva i en data del 30 de juny de 1984-, el qual marca que les federacions internacionals són les qui tenen els seus propis estatuts i decideixen lliurement com regular la seva pròpia federació. Potser el que li ha faltat a l’espanyola és fer una lectura profunda de tota la llei i no en diagonal, com malauradament acostumen a fer.