Enquesta als eurocandidats de PSC, ERC, CIU i ICV
Consens. Aquesta és la paraula per definir l’opinió de quatre dels eurocandidats catalans a les eleccions europees en una enquesta realitzada per la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes respecte al canvi de format del partit de futbol de Catalunya. Tots ells troben esgotat el tradicional partit de costellada de Nadal i aposten clarament per aquest nou format molt més competitiu i engrescador per a la gent. Oriol Junqueras (ERC) afirma fins i tot que la Copa de les Nacions ”és un pas significatiu però encara modest pel que esperem respecte l’oficialitat de les nostres seleccions”. Ramon Tramosa (CIU) assegura que ”un format amb diferents equips pot ser més atractiu i donar més visibilitat i difusió al torneig”. A Raimon Obiols (PSC) també ”li semblaria bé” i Raül Romeva (ICV) explica que ”estem d’acord en el format tot i ser conscients de la dificultat de posar-lo en pràctica”.
Tots quatre candidats han contestat també 5 preguntes que els hem fet al voltant de les seleccions catalanes. Aquestes han estat les seves respostes:
Raül Romeva (ICV)
1) Què pensa el seu partit de l’oficialitat de les seleccions catalanes?
Que aquestes alçades ja haurien de ser oficials i reconegudes tant per l’Estat espanyol, com per les Federació Internacional de Futbol com per la Federació Espanyola. Des d’ICV ja fa molt temps que tenim en el nostre programa l’oficialitat de les seleccions esportives catalanes.
2) Què significaria pel país tenir-ne?
Significaria la normalització i desdramatització d’un tema que la centralitat de l’Estat encara no entén. Crec que tenir selecció catalana pròpia ajuda a tenir més consciència de la federalització de l’Estat.
3) Que els hi sembla el futur format de la Copa de les Nacions en futbol enlloc del tradicional partit de Nadal?
Estem d’acord en el format però som conscients de la dificultat de posar-ho en pràctica.
4) A nivell de legislació europea què es pot fer per avançar més ràpid cap al reconeixement esportius català?
Són les federacions esportives les que convencen als Estats sobre el reconeixement de les seleccions, per tant la feina hauria d’anar per aquí. En tot cas, sempre hem defensat i defensarem en el Parlament Europeu qualsevol iniciativa que vagi en aquest sentit.
5) Una nació-una selecció?
Catalunya és una nació, i té dret a decidir en tots els àmbits de l’autogovern: també sobre els esports. Això significa també tenir una selecció.
Oriol Junqueras (ERC)
1) Què en pensa el teu partit de l’oficialitat de les seleccions?
Primer, comparteixo moltíssimes coses amb Esquerra. Però no en sóc militant. Ho esmento només com a aclariment. Dit això, em sembla que s’ha de dir ben alt que si alguna formació política ha treballat per l’oficialitat de le seleccions ha estat Esquerra. Des de la Secretaria de l’Esport, que depèn orgànicament de Vicepresidència, s’ha treballat enèrgicament pel seu reconeixement. I, de fet, mai com ara hi havia hagut tantes seleccions catalanes reconegudes internacionalment. De retruc, també s’ha de posat de manifest la bel·ligerància de l’Estat que ha entrat en escena amb tota la seva força per avortar aquest reconeixement. És el drama de no tenir un Estat propi. O encara pitjor, de tenir-ne un que ens és manifestament hostil com a país.
2) Què significaria pel país tenir-ne?
Projecció internacional, reconeixement a l’existència d’un poble entre Espanya i França que demanda un espai en el concert internacional. De fet, una estrella més de la Unió Europea. D’altra banda, hi ha una qüestió sentimental, de cohesió social i nacional. Només cal veure com explota l’espanyolisme -el mateix Estat- totes i cadascuna de les victòries de les seleccions espanyoles. És una via molt poderosa per canalitzar els anhels i sentiments de la gent. D’altra banda, només cal recordar totes les vegades que des dels organismes corresponents de l’Estat s’ha afirmat amb rotunditat que mai no es produiria un enfrontament esportiu Catalunya-Espanya. És que abans que això passi es retiren del torneig. De cap manera volen que se’ns reconegui com a nació i un partit d’aquestes característiques seria un reconeixement de facto amb una càrrega simbòlica i política determinant.
3) Què et sembla el futur format de la Copa de les Nacions en futbol enlloc del tradicional partit de Nadal?
El partit de Nadal és una fórmula que pot haver estat positiva durant un temps però que avui és clarament insuficient. S’han de fer passos endavant, situar la Selecció Catalana en un escenari de competició, no de partits amistosos que s’acaben interpretant com partits de costellada. Per tant, em sembla un pas molt significatiu -encara que modest- l’escenari d’una Copa de les Nacions.
4) A nivell de legislació europea què es pot fer per avançar més ràpid cap al reconeixement esportiu català?
Hi ha un handicap important i és que els estats s’han reservat àmplies parcel·les de sobirania. I l’esport és una d’elles. Europa és un gran aparador, un altaveu impressionant. Per tant, malgrat les reserves expressades, hem d’aprofitar qualsevol escletxa per fer-nos sentir. I d’escletxes sempre se n’acaben trobant. No desaprofitarem cap oportunitat. Perquè el que desitgem és guanyar aquest partit, encara que sigui de penal i en temps de descompte.
5) Una Nació-Una Selecció?
Sens dubte. Els catalans, tots, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, som una nació. I, per tant, aspirem a competir en l’escenari internacional amb els nostres colors. I els que intervenim en la política hem de dedicar totes les nostres energies a fer-ho possible. És més, en tenim l´obligació i serà un procés més o menys costós però tinc el convenciment que ens en sortirem.
Ramon Tremosa (CIU)
1) Què en pensa el seu partit de l’oficialitat de les seleccions catalanes?
Jo sóc independent i sóc clar partidari de l’oficialitat. I em sembla que CiU també ho és.
2) Què significaria pel país tenir-ne?
L’esport és un dels elements més identificadors i més consolidadors d’una identitat nacional. Els catalans som però no existim. Si tinguéssim seleccions oficials els catalans seríem visibles explícitament al món, tal com ho són avui els escocesos.
3) Què els hi sembla el futur format de la Copa de les Nacions en futbol enlloc del tradicional partit de Nadal?
El partit de Nadal sembla un format esgotat; jo mateix, per exemple, els anys que ha fet molt de fred no he pogut venir amb els nens petits. Un format amb diferents equips pot ser més atractiu i donar més visibilitat i difusió al torneig i, en definitiva, a les seleccions.
4) A nivell de legislació europea que es pot fer per avançar més ràpid cap al reconeixement esportiu català?
Tot just ara estic estudiant el sistema institucional europeu. Si sóc escollit eurodiputat ja estudiaré a fons les possibles escletxes, per bé que em sembla que correspon als governs estatals d’elevar a l’oficialitat possibles seleccions nacionals avui no reconegudes.
5) Una Nació-Una Selecció?
Una Nació-Una Selecció!!
Raimon Obiols (PSC)
1) Què en pensa el seu partit de l’oficialitat de les seleccions catalanes?
És un tema que correspon decidir a les federacions internacionals dins del seu marc competencial i de la normativa de caràcter internacional del comitè olímpic internacional. En aquest moment de dificultats econòmiques creiem que cal reforçar el conjunt del teixit esportiu del país per tal de continuar sent referents a nivell internacional.
2) Què significaria pel país tenir-ne?
Si fos el cas, podria ser el reconeixement de la presència d’alguns esports a nivell internacional.
3) Què els hi sembla el futur format de la Copa de les Nacions en futbol enlloc del tradicional partit de Nadal?
Ens semblaria bé que es participés en un torneig entre seleccions esportives enlloc de la celebració d’un únic partit.
4) A nivell de legislació europea que es pot fer per avançar més ràpid cap al reconeixement esportiu català?
La legislació de la Unió Europea i dels seus Estats membres no es pot barrejar amb la legislació de les federacions i el món de l’esport. Han de ser aquestes darreres les que prenguin les seves pròpies decisions. Els socialistes estem impulsant des del Parlament Europeu el “Dia de l’Esport a Europa” per a promocionar l’activitat esportiva des d’una vessant de la cohesió social, com una eina educativa i d’integració.
5) Una nació-Una selecció?
Tal i com responia a la primera pregunta, és una qüestió que a banda de la bona voluntat que puguem tenir per creure en aquest axioma, la seva viabilitat no depèn sols de nosaltres, sinó que caldria aconseguir el suport de les federacions internacionals dins del seu marc competencial i de la normativa de caràcter internacional del COI.