Oriol Servià
“És injust que Cataluya no pugui competir oficialment”
Oriol Servià
“És injust que Cataluya no pugui competir oficialment”
pilot
19/05/2008
Ets un esportista que no se n’amaga de ser català, que sempre n’ha presumit. És un orgull anar pel món com a català?
Ho és. Tant per la terra que representa geogràficament com per la gent n’ha sortit. La immensa majoria d’americans potser no saben que on és Catalunya, pero sí que en coneixen moltes més coses del que es pensen: ciutats, arquitectes, pintors, cuiners, i fins i tot expressions com “cul de sac” o “all i oli”.
Veure un ‘CAT’ al costat del teu nom a les classificacions i sentir els Segadors a dalt del podi … és un somni o qüestió de temps?
Durant molts anys, el campionat de la Champ Car tenia la Copa de Nacions, on hi apareixia Catalunya. El tema d’Els Segadors també es possible, però la veritat, penso que això són romanticismes per a la satisfacció personal d’un mateix. El millor arribarà quan no ens haguem de preguntar quin himne sonarà.
Com veus la situació de les nostres Seleccions i el camí que s’intenta traçar cap al nostre reconeixement?
Malauradament, tal i com veig l’evolució en els ultims anys, tinc la sensació d’estar una mica estancats. Em sap greu, perquè hi ha molta gent que hi posa molta il·lusió, i és maco pensar que des de l’esport podem aconseguir aquest reconeixement com a estat, però des del meu punt de vista, tot i la meva aportació, crec que estem fem un gran esforç amb un resultat petit. Podríem aconseguir molt més com a ciutadans, exigint la nostra acceptació al món com la realitat individual i complexa que som. En definitiva, com totes les altres nacions.
És injust que, mentre altres nacions sense estat poden competir, Catalunya no ho pugui fer?
Sí, és injust. La història que ens porta on som avui hi té molt a veure, però el fet que altres ho hagin aconseguit, ens hauria de motivar i inspirar per trobar el nostre camí.
Tantes traves per part dels òrgans federatius espanyols són per raons polítiques o més aviat esportives? Per por del nostre potencial, potser?
Penso que són raons polítiques. Seria el primer pas per acceptar la nostra identitat nacional i està molt clar que això és quelcom que ara mateix no tenen cap voluntat de fer.
Malgrat que molts ho neguin, política i esport van sovint de la mà?
I publicitat amb economia, i musulmans amb cristianisme o el canvi climatic amb el vi del Priorat. Crec que en aquest món és absurd obviar les repercusions de qualsevol acció en tots els terrenys que afecta. El problema són els judicis amb falta de perspectiva que acabem fent sobre les coses.
De qui depèn l’oficialitat? Dels esportistes que s’haurien de plantar; dels ciutadans que s’haurien de mobilitzar o dels polítics que són els qui tenen el poder de decisió?
El toro per les banyes i la casa pels fonaments.
Catalunya faria un bon paper a nivell mundial? En quins esports destacaríem més?
Segur que en bàsquet, en natació, en handbol, en hoquei patins i, evidentment, en motor.
Sempre s’ha dit que l’hoquei espanyol no seria res sense Catalunya. El cas del motor seria un cas similar? Els raids, el trial, el motociclisme, les Indy… els pilots catalans dominarien el panorama mundial?
Diria que per alguna raó no del tot clara, els catalans estem tocats per la tramontana i la gasolina, potser tot plegat va lligat.
Trobes just que un esportista es vegi obligat a respondre a les convocatòries d’una selecció que sent com a seva sota amenaça de sancions?
Cap individu haria de sentir-se forçat a defensar mai res per obligació.
Què diries a aquells esportistes que, potser per por o per pressions, amaguen els seus sentiments i els seus colors?
Macho, lo siento.