Crits d’Una nació-Una selecció a Les Comes
La Copa del rei d’hoquei patins conquistada aquest cap de setmana pel Noia Freixenet després d’imposar-se al Roncato Vic a la tanda de penals (2 a 2 al final del match) va ser més que un partit. La presència del president de la Federació Espanyola de Patinatge Carmelo Paniagua, que va entregar la copa als vencedors, va unir totes les aficions en contra seva i a favor del reconeixement de les seleccions esportives catalanes. Es van desplegar pancartes en contra de la federació espanyola, on en una d’elles quedava clar que l’aficionat català no oblida l’assemblea de Fresno i s’hi van poder veure també pancartes i banderes de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes que no hi va faltar. La Penya Bon Rotllo de les seleccions catalanes a I’Anoia va ser la principal impulsora de les accions contra Paniagua a qui van declarar ‘persona non grata’.
Tot seguit podeu llegir la seva nota de premsa detallant amb exactitud totes les seves malifetes.
“PANIAGUA, PERSONA ‘NON GRATA’ A IGUALADA.
Igualada acull, entre dijous i diumenge, la 65a. edició de la Copa del Rei d’Espanya d’hoquei patins. Una competició hereva de la Copa del Generalísimo i, per tant, dotada d’una legitimitat democràtica més que qüestionable, organitzada per la Real Federación Espanyola de Patinage, una entitat presidida per un sinistre personatge, el senyor Carmelo Paniagua. Aquesta cita és, doncs, una bona ocasió per fer memòria.
L’octubre del 2004, Catalunya va viure un esclat de joia. Víctor Agramunt, Ernest Freixes, Joaquim Casalí, Juli Anguita, Abraham Bages, Josep Maneledo, David Busquets, Jordi ‘Rodri’, David Càceres, Ivan Tibau i el seleccionador Jordi Camps van imposar-se per 6-0 a Anglaterra i van guanyar el primer torneig en què Catalunya competia oficialment: el Mundial B d’hoquei patins de Macau (Xina). Milers de persones van sortir a rebre els jugadors a Barcelona, i tot el país va ser un clam en favor de l’oficialitat de les seleccions catalanes o, com a mínim, de la selecció d’hoquei.
Pocs mesos després, a l’assemblea de la FIRS de Fresno, el sinistre Paniagua va fer totes les tupinades possibles perquè allò que Catalunya havia guanyat a la pista, ho perdés als despatxos. Va obligar que la votació fos a mà alçada per poder coaccionar millor les seleccions i va prohibir que la federació catalana expliqués els seus arguments. Va fer-ho d’una forma tant barroera que, fins i tot, la FIRS va obligar a repetir l’assemblea. De l’assemblea de Roma del 2005, molts igualadins encara conserven la imatge del sinistre Paniagua brandint el passaport espanyol com a únic argument per justificar que Catalunya no pot tenir seleccions esportives pròpies.
És il•lògic que la selecció espanyola, formada íntegrament per catalans, guanyi el campionat mundial de San José del 2005 i ningú no ho celebri, i que la selecció catalana guanyi un campionat de segona categoria i tot el país visqui un esclat de joia. Ni Espanya espera cap victòria de la selecció d’hoquei patins, ni l’afecció catalana vol festejar una victòria aconseguida per catalans amb una samarreta imposada. Espanya, com a tal, no juga a hoquei. Pot ser que jugui a futbol o a bàsquet, però no a hoquei. Per tant, no té sentit l’existència d’una selecció espanyola d’hoquei patins, si no és per motius polítics. Però Paniagua no es cansa de repetir, una vegada i una altra, que política i esport no s’han de barrejar.
Els igualadins, com la resta de catalans, no oblidem el trist paper que Paniagua ha jugat activament en contra de les seleccions catalanes. Igualada proclama ‘persona non grata’ el representant de la Real Federación Espanyola de Patinage. Perquè no es poden posar portes al mar, més d’hora que tard se’n penedirà.”
Penya Bon Rotllo de les Seleccions Catalanes a l’Anoia