07.01.08

Jordi Blasi: Negre de dol i de lluita

Negre de dol i de lluita
Jordi Blasi
07/01/2008
Negre de dol i de lluita
Jordi Blasi
07/01/2008
El passat dia 29, vèiem jugar a la selecció catalana de futbol, i aquesta vegada ho feia vestida de negre. Així ho havíem decidit els ciutadans, convocats per la Federació Catalana de Futbol. La selecció abandonava el blanc, el groc i el blau d’edicions passades i s’apuntava al negre. Al negre de dol.

El negre representa el poder, l’elegància, la formalitat, la intransigència, la por, el misteri… Però representa també el dolor i la pena. A Europa, el costum de vestir de negre com a senyal de dol remunta als romans, i avui arreu, el costum s’ha universalitzat i continuem associant el negre al respecte dels qui ja no hi són o en el nostre cas, dels qui lluiten per algun dia poder ser. Però sota el negre de l’equipament dels nostres jugadors, s’hi entreveien dues franges grogues, que com els rajos del sol, radiaven amb força i amb ganes d’emergir. Eren el groc de l’alegria, la felicitat i l’energia. El groc que en heràldica representa l’honor i la lleialtat.

Proposo que convertim el negre del dol en el negre de la lluita, la lluita contra els qui ens volen silenciats, contra els qui ens prohibeixen i ens persegueixen. El negre com a resposta. Anem tots a una, sense defallir, jugadors i seguidors, fent ressonar camps i patis, passadissos i despatxos.

I deixem el groc per a les batalles conquerides, deixem el groc per al corfbol, el pitch and putt, per a les curses de muntanya, per al culturisme, el futbol sala i el futbol australià, per al raquetbol, el twirling, les bitlles i el bowling. I a poc a poc, a mesura que les seleccions vagin veient la llum, canviem el negre de la lluita, pel groc de la felicitat.

Arribaran els dies, en que la oficialitat de les nostres seleccions s’aniran succeint. Llavors el groc, anirà esclatant, deixant enrere els dies de lluita. Fins llavors, fidels a la utopia, vestim de negre. Negre de dol i de lluita.