Sandro Rosell
“No entenc perquè Catalunya no pot jugar un partit amistós, no hi ha arguments”
Sandro Rosell
“No entenc perquè Catalunya no pot jugar un partit amistós, no hi ha arguments”
31/10/2007
Entens la decisió de la RFEF de no permetre la disputa del Catalunya-Estats Units a Barcelona?
No, sincerament no ho entenc. No té cap sentit prohibir un amistós. Agradi o no, dins de l’estat espayol hi ha un territori que es diu Catalunya i hi ha set milions de catalans que també haurien de tenir el dret de veure jugar la seva Selecció. Això no fa cap mal, no perjudica ningú i, com que no han donat cap argument en contra, no hi trobo explicació. Quan dius “no” a alguna cosa, l’has de justificar. I no ho han fet.
Potser la RFEF vol evitar que la Selecció Catalana guanyi popularitat?
Les audiències són lliures i hi ha públic per tot. Permetre que els catalans vegin la seva selecció no els suposa cap perjudici. És absurd que la gent sigui tan radical, i especialment en futbol, perquè estem parlant d’esport. Si Catalunya o Euskadi volen jugar, ho han de poder fer. I si a més no perjudiquen la RFEF, no els ho poden prohibir.
Veus factible un nou protocol dins de la RFEF que dongui més autonomia a les nostres Seleccions a l’hora de jugar amistosos en el futur?
Sí, evidentment. Si totes les federacions anomenades territorials, per exemple Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia, es reuneixen i fan una proposta formal a la RFEF en aquest sentit, es pot debatre i es pot arribar una entesa. Parlant, la gent s’enten.
Què sent Sandro Rosell quan veu jugar la Selecció Catalana?
Hi ha un component eminentment sentimental. Però a mi m’agrada l’esport de competició i lamentablement encara no la podem veure competir. Els amistosos están molt bé, però trobo a faltar el fet de jugar-nos alguna cosa.
Creus que algún dia veurem la selecció catalana de futbol competint oficialment?
La Federació Espanyola posarà traves, és un caramel que no volen deixar escapar. Seguint els protocols esportius, costarà. Tot seria més senzill si es fes una passa endavant políticament: si el país aconsegueix un nivel més alt d’autodeterminació, ningú podrá evitar que la Selecció Catalana competeixi en qualsevol esport.
Però al cap i a la fi, la FIFA i la FCF són entitats privades i podrien arribar a un acord al marge dels polítics.
Sí, però sent pragmàtics, seria més ràpid amb una evolució política. Un bon exemple el trobem al Regne Unit, amb seleccions com Gal·les, Irlanda i Escòcia. Si aquest model funciona en altres llocs, perquè no pot funcionar aquí? Les seleccions de Catalunya i Espanya podrien coexistir perfectament. M’agradaria que Catalunya poguès competir internacionalment, perquè sempre he defensat la democràcia i el dret a decidir.
Des del vessant polític s’està fent prou?
Em consta que sí. Estic convençut que els nostres polítics están defensant el que el sentiment del poble els demana. Però fan fins on els deixen fer.
Què n’opines del debat al Congrès dels Diputats sobre el dret dels esportistes a escollir la seva selecció?
La llibertat individual és fonamental. Cada jugador hauria de poder fer el que el seu cap i el seu cor li diguin. Si un jugador català vol jugar amb la selecció espanyola, endavant. El que no pot ser és que si un ho vol fer només amb la catalana, no pugui. La llibertat global comença per la individual. Si no, deixem de ser demòcrates.