Seleccions de primera
Miquel Calzada, Mikimoto, Periodista
17/07/2007
Seleccions de primera
Miquel Calzada, Mikimoto, Periodista
17/07/2007
Gràcies als amics de la Plataforma Proseleccions Nacionals finalment he descobert en quins esports som reconeguts per les diferents federacions internacionals.
En la majoria dels casos no ha estat senzill arribar-hi. En d’altres, cal dir-ho, difícilment hi arribarem mentre no disposem d’un estat. I això no és ser pessimista.
Mentrestant, no ens podem permetre jugar en competicions de segona només perquè val més això que res. Els nostres esportistes formen part de clubs i dins d’aquestes organitzacions ja competeixen al màxim nivell. Per què competir amb la selecció catalana ha de voler dir competir amb seleccions el nivell esportiu de les quals és molt lluny del nostre? Per què hem de disfressar una altra vegada la nostra selecció dins de tornejos de “sí però no”? Quantes vegades més hem d’omplir estadis, firmar manifestos, recollir signatures perquè ens sigui atorgat el dret de poder ser presents en les competicions internacionals com som, és a dir com a catalans? Jo us ho diré: les vegades que faci falta. Però no ens podem permetre el luxe de defallir. Només aquesta insistència pot fer que les forces polítiques representades al Parlament facin d’aquesta reivindicació una prioritat a l’hora de negociar.
Cal, però, marcar un full de ruta clar i carregar-nos d’arguments –i de paciència- per tal que, tot i sense estat, puguem participar com el que som. I cal, sobretot, una acció coordinada i pressupostada per tal que no ens sigui necessari l’ús de més herois.
La tasca que s’està duent a terme des de la Plataforma, però sobretot la que duen a terme centenars d’esportistes, moltes vegades anònims, és de titans. Esportistes que expressen amb l’esforç diari el seu desig de competir internacionalment representant Catalunya. Saben que la veritat els acompanya.
No ho dubteu. D’aquí a uns anys, quan les seleccions siguin una cosa normal, hi haurà una allau de gent que s’hi apuntarà amb naturalitat. Només els que han hagut de patir la indiferència, la marginació i el menyspreu sabran el valor que tindrà competir defensant la nostra samarreta. Fem que sàpiguen que cada vegada els acompanya més gent!