Toni Soler
“Si un se sent català i no pot hi ha un problema de sentiments que s’ha de resoldre”
Toni Soler
“Si un se sent català i no pot hi ha un problema de sentiments que s’ha de resoldre”
Comunicador
Com a historiador, a banda de periodista, creus que tenim alguna possibilitat d’aconseguir l’oficialitat de les seleccions catalanes?
Jo crec que sense arribar a la categoria d’estat: no. El reconeixement esportiu va molt lligat al reconeixement polític perquè així ho han volgut els estats. Per tant, aquestes són les regles de joc. Veig molt difícil que amb Catalunya hi hagi una excepció.
Hi pot ser amb les Illes Feroe, un país diguem-ne, més estrany, entre cometes, però en el cas de Catalunya veig molt complicat que sense la categoria d’estat propi es puguin tenir seleccions nacionals reconegudes.
Tot i així ja hi ha esports on Catalunya competeix oficialment: en pitch& putt corfbol, curses de muntanya…
Sí, però els esports que realment importen, que impliquen a la gent, i que visualitzen una realitat nacional diferenciada, com per exemple el futbol, si tinguessin transcendència, el govern espanyol ja ho hauria impedit. Jo respecto tots els esports ja que per a mi són igual de macos.
Creus que els polítics volen seleccions catalanes?
Sí, el que els polítics necessiten fer, és una política del dia a dia. Un partit polític no es pot passar el dia demanant seleccions sabent que és una cosa que no és per a demà ni demà passat, i limitar així la seva capacitat de creixement i d’incidència en un país. Els partits nacionalistes o sobiranistes no poden ser monotemàtics amb el discurs de les seleccions perquè deuen pensar que, si no hi ha un estat propi, no hi haurà seleccions.
Creus que el problema sobre les seleccions és que des de l’estat no poden assimilar veure un enfrontament Catalunya-Espanya?
Sí, entenc el plantejament d’ells. Significaria l’enfrontament d’una part d’un ens polític contra el conjunt d’aquest ens polític i això políticament o institucionalment no té precedents ni comparació.
Però l’esport és política o és una qüestió de sentiments?
Però és que la política també és una qüestió de sentiments.
Si la gent no s’emociona i no sent seva la selecció espanyola ha de fer-li costat obligatòriament?
La gent ha d’anar amb qui vulgui. El problema és que uns tenen selecció oficial i els altres no. El problema és polític, perquè per a mi l’esport és política i és un problema de sentiments perquè per a mi la política també són sentiments. Si un se sent català, i aquest sentiment no pot tenir una traducció política (no té un estat propi), crec que hi ha un problema per aquests que tenen aquest tipus de sentiment. I aquest és el problema que s’ha de resoldre.
Els polítics haurien de treballar més en el sentit de ser un estat?
Crec que en el context en el que ens movem, a Catalunya es pot preguntar com vol entrar a Europa. Si vol entrar-hi com un soci de primera categoria o per la porta del darrere camuflada entre 50.000 ens regionals que no tenen cap mena de poder i representació. Els polítics han d’entendre el sentir general de la gent. Si la gent a Catalunya s’adona d’aquesta percepció, els polítics faran bé de secundar-la.
En un referèndum que digués: estàs d’acord que Catalunya pugui participar en competicions oficials, què creus que en sortiria?
Sortiria que sí, per descomptat, tot i que ho lligo a la sobirania política. No hauria de ser cosa de percentatges perquè el dret que tenen els ciutadans de Catalunya que se senten espanyols a vibrar amb la seva selecció, ningú el posa en qüestió. Per tant, el dret dels que se senten catalans d’animar a la seva pròpia selecció tampoc hauria d’estar-ho ni dependre de cap percentatge.
Joan Laporta seria un bon polític per tenir seleccions esportives catalanes?
Jo crec que està sent un bon president del Barça, però no sé si això valida algú per ser un bon polític. Jo crec que té conviccions fermes i és sensible a aquest tema i suposo que sí, que podria ajudar-hi.
Què suposaria per a la marca Catalunya tenir seleccions esportives catalanes?
Un gran factor de dinamització de l’esport a Catalunya. I l’esport avui en dia genera molts diners i suposo que seria bo. A més a més, permetria als esportistes participar en grans esdeveniments internacionals.