Mai no caminarem sols
Xavier Vinyals, President de la Plataforma
Mai no caminarem sols
Xavier Vinyals, President de la Plataforma
Quan un equip d’un club català juga en competicions internacionals, alguna cosa més hi ha en l’ambient que quan juga a la lliga espanyola, de l’esport que sigui. Cada vegada que clubs catalans s’enfronten a d’altres equips europeus, estan donant sortida a una necessitat poc satisfeta de l’esport català, la de lluir amb llum pròpia fora dels espais més habituals, la d’oferir-se a l’afició com a ambaixadors seus a Europa.
Allò que sembla tan normal, de fet no ho és gens, especialment per als catalans, que fora de les competicions de clubs tenim poques oportunitats de demostrar a Europa les nostres qualitats esportives. Només en vuit esports podem competir actualment amb seleccions pròpies. La major part de nacions europees, moltes amb menys entitat esportiva que la nostra, ho poden fer, això de jugar entre nacions, en prop de cent esports, amb total normalitat, diguem-ne intrascendència també, però amb tota l’emoció que li vulguin posar.
A nosaltres, això ens està prohibit perquè sí, perquè a qui mana a l’esport espanyol no li interessa ni convé deixar-nos jugar amb llibertat. I és que hem demostrat a bastament que podem dissenyar, construir, organitzar i jugar a tot, però això no els sembla prou. Es diuen entre ells que som treballadors, seriosos i responsables; saben que deixar que organitzem esdeveniments esportius és garantia d’èxit, però ni essent adults ni demostrant-ho, no ens deixen sortir de casa. Tant els hi va? Que no és només un joc, això de l’esport? Un joc que cal poder practicar en llibertat? Si la Champions, en futbol, o la Lliga Europea en bàsquet, no fós l’única manera de dir a Europa “SOM ELS MILLORS!”, perdre-hi no resultaria tan frustrant.
Podem ser culés, de la Penya, del Girona, de l’Espanyol, del Nàstic, del Reus o del Terrassa; en hoquei, waterpolo, bàsquet i futbol entre molts altres esports, però no ens deixen ser de la nostra selecció; volen, quina irracionalitat! que ens sentim de l’espanyola i ens ho diuen i ens ho imposen cada vegada que algú aixeca el dit i diu que vol representar Catalunya en una competició oficial on també hi juga Espanya.
Sí, el Barça, i qui diu el Barça diu tots els equips que juguen a alt nivell en molts esports, té altres competicions com la lliga espanyola i la copa del rei per guanyar, sí, però no és el mateix….o millor dit, sí que és el mateix, és el mateix espai de joc on any rere any toca jugar, amb normes i comitès d’àrbitres i de disciplina espanyols, perquè no hi ha altra opció, perquè no ens deixen decidir.
La qüestió és clara, molts, a part de socis o seguidors de clubs catalans, voldríem veure les nostres seleccions, de tots els esports, jugant a Europa i al Món, pel mateix plaer de fer-ho i veure-ho que ho vol la gent d’altres països. Com diu l’himne del Liverpool, que mostra la força i la unió de la seva afició, mai no caminarem sols. És el que també necessitem per aconseguir el nostre objectiu.