08.03.07

Hristo Stoichkov: “No entenc de lleis però sí de sentiments”

Hristo Stoichkov
“No entenc de lleis però sí de sentiments”
Exjugador de futbol

Per què sempre t’has posicionat públicament al costat de la selecció catalana?
Perquè crec que és el meu deure com a ciutadà de Catalunya. Jo, que sóc búlgar i estimo el meu país, la seva història, cultura, llengua, els signes d’identitat, no puc entendre que Catalunya no pugui veure complert el seu somni de tenir unes seleccions pròpies participant en competicions oficials.

Saps que, en alguns casos, hi ha lleis que ho prohibeixen?
Jo no entenc de lleis però sí de sentiments. En aquests disset anys que fa que visc a Barcelona he notat un gran neguit en aquest sentit. Catalunya té excel·lents instal·lacions, autonomia política en matèria d’esports, una infraestructura federativa completa i equips i esportistes sensacionals. O sigui, ho té tot. Per què no pot competir? Perquè ho diuen unes lleis antigues que no tenen res a veure amb la realitat del món actual? Cal avançar i ampliar mires.

Què et fa creure que Catalunya vol seleccions esportives?
És la veu del carrer, dels meus amics, la cultura que m’ha donat el Barça, la seva afició… Quan vaig arribar venia amb la idea prefixada d’un país, Espanya, amb un idioma i una bandera de tres barres. Però després vaig veure que la gent em parlava d’una altra cosa, d’una llengua que no era l’espanyol i una bandera amb més barres. O sigui, res era el que havia de ser. La realitat catalana és una altra. Nosaltres, els búlgars, que hem estat sotmesos i en guerra massa segles, som guerrers per natura i entenem tots aquells que lluiten pels seus ideals.

Per què col·labores amb la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes?
Perquè m’agrada la gent que defensa els seus ideals. Quan em vaig retirar del futbol em vam muntar un homenatge al Camp Nou vaig reunir tots els meus amics del Barça i de la resta de clubs on he jugat i em va fer molta il·lusió sortir a jugar amb una samarreta amb un missatge que promocionava la selecció catalana. Tot el món va poder veure el reclam. Després vaig participar en el segon anunci de la Plataforma, el que va donar inici a la idea d’ “una nació, una selecció”. Crec en aquesta gent perquè no parlen de política i sí d’esport, que és el que m’interessa. Aquí no es representa cap partit sinó la voluntat del poble català.

Creus que Catalunya aconseguirà el seu somni?
I tant! Jo sóc optimista per naturalesa! La gent que s’hi dedica em diu que tot va bé. Hi confio. Sé que Catalunya ja competeix en alguns esports com l’hoquei patins. Us imagineu que un dia sóc el seleccionador català de futbol? De moment em poso a les ordres del Pere Gratacós, l’actual tècnic, per a tot el que necessiti i la meva Federació per ajudar en tot el que calgui.

Durant la seva carrera futbolística com a capità de Bulgària, Hristo Stoitchkov va portar el tradicional braçalet quadribarrat de Catalunya al braç, i durant l’Eurocopa del 1996 a Anglaterra, jugava amb una samarreta catalana sota l‘oficial búlgara. Va prometre que si feia un gol en el partit que el va enfrontar a Espanya la mostraria, però no va marcar.