06.03.07

Xavier Bosch, periodista: Llibertat d’expressió?

Llibertat d’expressió?
Xavier Bosch, periodista
06/03/2007
Llibertat d’expressió?
Xavier Bosch, periodista
06/03/2007
Ja sabíem que no podíem jugar a futbol quan ens donava la gana. Ja sabíem que l’Ángel María Villar amenaça a tancar-nos l’aixeta i deixar-nos jugar encara menys. Ja sabíem que el que voldrien és que, a tot estirar, juguéssim a bales contra alguna altra comunitat autònoma. De fet, si pot ser contra una altra “regió”, encara millor. Ja sabíem que l’Oleguer Presas, el defensa del Barça i premi President Companys 2006, no els queia bé. El seu pecat, a les espanyes, és sentir-se únicament català. No li perdonen que el dia que Luis Aragonés el va cridar a fer unes convivències, l’Oleguer li digués que moltes gràcies però que, sisplau, no el cridés mai més per jugar amb la selecció espanyola.

Doncs bé, així que l’Oleguer ha gosat a escriure un article parlant sobre l’empresonament d’Iñaki de Juana Chaos per haver escrit dos articles, així que es qüestiona sobre el funcionament de l’estat de dret, Oleguer ha passat a ser l’ase dels cops. És més fàcil ficar-se amb un esportista que té criteri propi (i més encara si és catalanista) que poder rebatre les seves idees amb arguments. El fàcil és demanar que no parli, el ridícul és rescindir-li el contracte de patrocini com ha fet Kelme, una marca prou desprestigiada pel dopatge en l’equip ciclista de pocs anys enrere.

D’aquest cas tampoc no s’entén el poc suport que l’esportista, que senzillament ha dit el que pensa, ha tingut per part del Barça. El conseller vicepresident Carod-Rovira ha defensat més la llibertat d’expressió d’Oleguer Presas que el mateix Joan Laporta. De fet, el mateix president del Barça ha renyat dues vegades Oleguer per haver fet aquelles declaracions des de la sala de premsa del Club. Diu que d’haver-ho sabut no l’hauria deixat comparèixer. Per què? Si, a més a més, l’Oleguer no va sortir a fer cap míting sinó que el defensa va respondre la pregunta d’un periodista que s’havia assabentat de l’article publicat per Oleguer. Per què fa por que un esportista català parli clar? Potser perquè la majoria tenen el cul llogat per la selecció espanyola i no es volen tancar portes, però per què un jugador de futbol no pot parlar de la principal notícia que s’esdevé a Espanya? En canvi si Thuram parla del vessant fatxa de Sarkozy o Rikjaard parla de l’assassinat de Pim Fortuyn s’aplaudeix de forma unànime el seu posicionament i el seu compromís amb el món. Quanta hipocresia… No podem barrejar esport i política, però el mateix president del Barça ha fet un anunci de televisió proseleccions esportives catalanes, s’ha fet la foto esmorzar amb Artur Mas a tres dies de les eleccions i li ha hagut de dimitir un directiu cunyat per haver amagat que formava part del patronat de la Fundació Francisco Franco. Potser no cal, doncs, lligar tan curt l’Oleguer, un dels pocs jugadors valents i que, a part de xutar, té coses a dir.