Estem convençuts que malgrat els cops avancem. Els pals són més evidents com més interessant i transcendent és la proposta. L’exponent màxim de tot això l’estem vivint amb els intents de la federació catalana de patinatge d’entrar a la respectiva federació internacional, però també amb les gestions del rugbi i altres esports de més rellevància que veuen frenades les seves aspiracions a partir de desvergonyides pressions polítiques fetes des de la mateixa administració espanyola. Però malgrat això, ja hem fet forat, ara per ara, el corfbol català, però també el pitch&putt, les curses de muntanya, el futbol sala, l’icestock i el raquetbol, són esports on cada dia més gent, especialment joves, ja saben que per anar a un europeu o un mundial no cal passar per Madrid, no cal esperar que un seleccionador espanyol, podríem dir tipus sr. Aragonés, els cridi, o no, per saber si podran competir internacionalment. Aquests nous esportistes saben que fent-ho bé tenen opcions de formar part d’unes seleccions catalanes que any rere any participen amb absoluta normalitat en competicions internacionals com el que són, catalanes. Des de la Plataforma pensem que aquest fet és el més important de tots, noves generacions d’esportistes que entenen com a normal el fet de participar en competicions internacionals, nous esportistes que amb la seva pràctica fan escola i converteixen en una exigència normal per als altres esports aconseguir el reconeixement internacional.