Per un “Pacte Nacional” per les Seleccions Esportives Catalanes
Xavier Vinyals, President de la Plataforma
Per un “Pacte Nacional” per les Seleccions Esportives Catalanes
Xavier Vinyals, President de la Plataforma
Escric aquestes línies abans de la celebració de les eleccions, a l’inici de la jornada de reflexió. El desconeixement del resultat fa que m’adoni, encara més, de la necessitat de la proposta que faig a tots els candidats i per extensió a tots els partits polítics. El resulat de la consulta electoral no modificarà ni en una coma la nostra proposta, però sí que vull remarcar que el moment adient per dur-la terme és exactament aquest, passada la campanya electoral i superades les lícites picabaralles entre partits i candidats, però tot just abans que es formi el nou govern.
Fa molts anys, dins la nostra història recent, que la reivindicació de seleccions catalanes oficials sona amb força. Però mai com ara tants dirigents i esportistes catalans s’hi havien pronunciat públicament a favor i amb tanta claredat. Em refereixo als presidents dels tres principals clubs de futbol catalans, a en Pichi Alonso, a en Pere Gratacós, a l’Oleguer i a tots els jugadors de la Selecció Catalana de futbol que es van fotografiar amb la pancarta Una Nació,Una Selecció, a en Pep Guardiola, a la selecció catalana d’hoquei sobre patins i al seu president, en Ramon Basiana, a en Miquel Masoliver, que després de rebutjar educadament la possibilitat de jugar amb la selecció espanyola d’hoquei sobre patins, va veure com l’amenaçaven amb sancions, a en Jordi Villacampa, exjugador de bàsquet i actual president de la Penya, a la Núria Camón, millor jugadora mundial d’hoquei sobre herba. Cal felicitar-los a tots! És més, hauríem d’homenatjar-los a tots i cadascun, perquè encara que ens pugui semblar un gest senzill i evident veient l’acceptació que tenen les seleccions catalanes a Catalunya, cal admetre que no ho és per a qui juga continuament fora del país. La major part dels esportistes d’èlit catalans competeixen en lligues espanyoles, en estadis i pavellons amb aficionats no catalans on són observats i seguits per mitjans de comunicació sovint gens sensibles a cap fet diferencial.
Jo estic convençut, com fa poc han dit també en Pichi Alonso i en Pere Gratacós, que un 90% dels esportistes catalans triarien la selecció catalana en cas d’haver escollir. S’imposa, doncs, trobar una sol·lució a aquesta clara voluntat majoritària dels esportistes i dels aficionats catalans. Els esportistes han de poder tenir l’opció d’escollir i els aficionats l’opció de gaudir amb els “seus”.
És per tot això, que des de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, que treballa exclusivament en favor del reconeixement internacional de les nostres seleccions, hem plantejat a tots els candidats un repte nacional. Un repte que està d’acord amb el sentiment majoritari de la població i que obeeix una clara tradició i vocació de l’esport català.
La majoria de catalans, que, com demostren les enquestes, volen seleccions oficials, demana, pensem, un pas ferm i unitari, també, dels principals partits polítics. Demana el consens dels partits envers un objectiu de primer ordre com és el reconeixement internacional de les nostres seleccions esportives. Un objectiu tan demostradament assolible que a dia d’avui ja són tretze els esports, encara que siguin poc coneguts, on, en el marc d’onze federacions internacionals, les seleccions catalanes ja poden participar oficialment com a tals.
Volem, doncs, un Pacte Nacional per les Seleccions Esportives Catalanes, amb tots els partits i agents implicats en el procés. Perquè la batalla per les seleccions catalanes, amb les lleis actuals, les normes i els reglaments vigents en mà, la podem guanyar. I és que mai ningú no ha d’oblidar que les federacions internacionals són entitats privades i independents, en general dinàmiques, en el sentit de canviants, dotades d’estatuts que no són constitucions i amb persones que les regeixen sovint molt diferents i allunyades de la mentalitat espanyola que fins ara ens ho ha volgut negar tot.
Per assolir l’objectiu, només ens necessitem a nosaltres mateixos i la força que ens donen les nostres conviccions, els nostres recursos i, sobretot, la nostra unitat. Hi guanyarà l’esport i hi guanyarà Catalunya. Perquè hi ha temes que no són exclusius ni dels uns ni dels altres, no són ni de dretes ni d’esquerres, són de sentit comú, són temes només de país.