Xifres il·lusionants
Josep Maria Raduà
Reflexions arran del Catalunya-Euskadi Xifres il·lusionants
Josep Maria Raduà
Reflexions arran del Catalunya-EuskadiEvidentment els sentiments suscitats per les nostres seleccions no es poden quantificar en xifres. Hi ha moltíssima gent (uns quants milions de persones) que se senten catalans i que per tant volen seleccions esportives nacionals per competir en igualtat de condicions amb les altres nacions en els campionats europeus i mundials. Evidentment no tots els que volen seleccions van al camp. És com aquella persona que et diu que és del Barça però que no li agrada el futbol o que no el veu mai, n’hi ha força, podeu comprovar-ho. Al meu parer, el Catalunya-Euskadi suposarà un punt d’inflexió en la història de la selecció catalana de futbol, la nostra. I a partir d’aquest punt vindrà una pujada que passet a passet ens portarà al cim: supressió progressiva dels partits nadalencs de costellada i amistosos, costum de jugar en dates FIFA, partits no tan sols a Catalunya sinó també fora del país i fora de l’Estat, torneig de nacions amb i sense Estat (es pot convidar països esportius com Gal•les i Anglaterra però també Montenegro, Bòsnia i Croàcia amb Estat) on ja hi haurà uns punts i una Copa de les Nacions semioficial en joc… tot plegat ajudarà al fet que la flama no s’apagui mentre les federacions d’esports menys polititzats continuen aconseguint reconeixements oficials (13 esports ja competeixen oficialment com a Catalunya). I acabaré amb dos guarismes més: Catalunya només va ser superada per dos països (curiosament dues “autonomías” com nosaltres però del Regne Unit: Anglaterra -72.000- i Escòcia -57.000-) entre tots els partits oficials de l’Europeu disputats en la mateixa data FIFA. Lluny dels 56.354 assistents al Camp Nou van quedar països com: Itàlia, Espanya, Portugal, Sèrbia, Holanda, Croàcia, Irlanda i moltíssims més…