22.11.05

Josep Maria Solé Sabaté: “La recollida de signatures que va impulsar la plataforma pro seleccions catalanes va ser una fita històrica”

Josep Maria Solé Sabaté
“La recollida de signatures que va impulsar la plataforma pro seleccions catalanes va ser una fita històrica”
Josep Maria Solé Sabaté
“La recollida de signatures que va impulsar la plataforma pro seleccions catalanes va ser una fita històrica”
Historiador

Des d’una perspectiva històrica en quin moment es troba la reivindicació de les Seleccions Catalanes?
Les condicions subjectives són molt bones. La gran majoria dels ciutadans de Catalunya defensen el dret a tenir seleccions esportives catalanes com qualsevol altra nació. La població així ho ha expressat sempre que se li ha demanat l’opinió. En el món de l’esport també hi ha una majoria de defensors de les seleccions catalanes. En canvi les condicions objectives són més aviat problemàtiques perquè les institucions espanyoles han anat tancant sistemàticament totes les vies que podrien permetre a Catalunya tenir seleccions esportives competint internacionalment. Espanya ho ha posat i ho continuarà posant molt difícil. De tota manera crec que la voluntat del poble tard o d’hora s’ha d’imposar, aquesta voluntat és bàsica per continuar endavant. Si els ciutadans catalans continuem pressionant per obtenir el reconeixement internacional de les seleccions esportives, ho acabarem aconseguint. No hem d’oblidar que l’esport i la reivindicació de les seleccions esportives són només un dels molts mecanisnmes que tenen les nacions per manifestar-se. És la defensa de la identitat pròpia a partir del fet esportiu. Catalunya és històricament un país esportiu. La majoria de les federacions esportives de l’Estat han nascut a Catalunya, després però la federació espanyola ha absorvit la catalana i ha anulat la seva especificitat. Tots aquests elements ens han de servir per enfortir la nostra posició però està clar que Espanya no ho posarà fàcil.

Els fets de Fresno són un exemple de les dificultats que ens esperen.
A Fresno l’Estat espanyol es treu la màscara. La maquinària de l’Estat es posa en funcionament i compra, pressiona, coacciona, amenaça i fa tot tipus de trampes per evitar que la Federació Catalana de Patinatge sigui reconeguda per la FIRS. Abans de l’assemblea de Fresno molts encara pensaven, ingènuament, que l’Estat espanyol es creuaria de braços i deixaria que el procés seguís el seu curs. Després d’allò em sembla que ningú no pot tenir dubtes, el poder de l’Estat es va imposar amb contundència.
“La pressió dels catalans es fonamental perquè el procés tiri endavant amb èxit. És gràcies a aquesta pressió que s’inicia el camí cap al reconeixement internacional de les seleccions catalanes.”

A Roma creu que pot passar una cosa semblant?
Sense cap mena de dubte Espanya tornarà a pressionar a l’assemblea de Roma perquè la Federació Catalana de Patinatge sigui rebutjada per la FIRS. Aquesta vegada però el procés no serà ni tan barroer ni tan evident com a Fresno, crec que tot plegat es farà amb més discreció. De tota manera ja veurem què acaba decidint l’assemblea.

Creu que fora de Catalunya s’entenen les reivindicacions per aconseguir seleccions esportives catalanes?
Aquí hem de parlar de dos nivells. Fora de l’estat espanyol, no crec que tinguin gaires inconvenients a reconèixer el dret de les federacions catalanes a demanar l’ingrés a les respectives federacions internacionals. Hi ha molts exemples de federacions reconegudes que no tenen un Estat al darrere. A la resta de l’ Estat espanyol, en canvi, tot es polititza i aquí és quan arriben els problemes. Els espanyols pretenen uniformitzar-ho tot, els símbols també, i quan l’autoritat es vol imposar pot ser perillós perquè pot fer-ho de moltes maneres, fins i tot amb la força, és a dir, coaccionant o amenaçant a qui calgui: federacions, dirigents, esportistes…
“Les federacions i els partits polítics poden i han de fer molt més per defensar les seleccions catalanes. No s’ha de ser tou, s’ha de reivindicar amb determinació i sense por, i tenint molt clar, que l’Estat espanyol no farà ni una sola concessió”

El món federatiu català està fent prou per aconseguir el reconeixement de les seleccions catalanes?
La majoria dels dirigents de les federacions són persones políticament ingènues. Quan el moviment de reivindicació ha arribat a un cert nivell no han donat la talla. Altres prefereixen jugar sobre segur amb l’status quo actual o senzillament tenen por a la politització de tot el procés.

Els partits polítics també podrien fer més?
Sí, podrien fer moltes més coses. Moltes vegades els partits polítics catalans s’han arronsat davant les pressions que venen des de Madrid. S’han espantat massa sovint, han estat massa tous, se’ls ha d’apretar perquè defensin amb més contundència les seleccions catalanes. Se’ls ha de posar el dit a l’ull. La pressió dels ciutadans és la clau de tot el procés. És gràcies a aquesta pressió que neix el procés que ha d’acabar amb el sí de les federacions internacionals.
“Confio que en un futur els partits polítics espanyols entendran que els qui defensem les seleccions catalanes no pretenem anar contra ningú, ni negar cap identitat”

La recollida de signatures que va impulsar la Plataforma pro seleccions esportives catalanes es pot considerar una fita històrica en tot aquest procés?
Sí. Aquell moviment popular va ser importantíssim perquè a banda de demostrar que bona part de la ciutadania està a favor de les seleccions catalanes, va implicar a totes les institucions del país: el govern, el Parlament, els partits polítics, els sindicats i moltíssimes associacions de tot tipus. Aquella iniciativa legislativa popular havia de tirar endavant, sinó hagués estat un frau a la població.

Per acabar, hem d’estar esperançats en el futur?
El camí estarà ple de dificultats però hem de ser optimistes. Actualment a Espanya hi ha una tradició democràtica que encara no s’ha consolidat. Això canviarà a mesura que passin els anys i s’afianci la democràcia. Espero que, en un futur, els partits polítics espanyols entenguin que les seleccions catalanes no són cap intent de negar la identitat espanyola.
“ La recollida de signatures va implicar en la defensa de les seleccions a tota la societat catalana, això va ser molt important”