Objectiu nacional
Xavier Vinyals
01/06/2005
Que Catalunya pugui tenir les seves seleccions esportives competint internacionalment en igualtat de condicions Objectiu nacional
Xavier Vinyals
01/06/2005
Que Catalunya pugui tenir les seves seleccions esportives competint internacionalment en igualtat de condicionsQue Catalunya pugui tenir les seves seleccions esportives competint internacionalment en igualtat de condicions amb els altres països del món és, i ha de ser, un objectiu nacional de primer ordre. Crec que tots som prou conscients de la importància que per un país encara a mig construir com el nostre pot tenir aquest fet. La transcendència és tan gran que paga la pena que les nostres institucions dediquin tots els recursos necessaris a aquesta finalitat. A més, és l’únic objectiu nacional de primera magnitud que no precisa ni el vist-i-plau ni la comprensió dels nostres veïns d’Espanya. Per a d’altres temes de gran transcendència pel nostre futur com a poble com el nou Estatut o el nou sistema de finançament, cal encara agafar el pont aeri. Per a les Seleccions Catalanes, no. Això no treu que els nostres polític no hagin de fer la seva feina, que és la de parlar i negociar, amb el govern espanyol i amb qui calgui per a cercar solucions. És clar que per a les Seleccions Catalanes depenem d’uns tercers, però aquests no són pas governs hostils a les lògiques aspiracions nacionals del nostre país, sinó persones particulars, privades. És allò que algú ha vingut a anomenar “persones humanes”. I aquest és un camp en el que podem competir. A ningú no se li pot escapar que les “persones humanes” són en molts casos influencia-bles. És clar. Tampoc se li pot escapar a ningú que els estaments governamentals i privats espanyols no són gens proclius a les nostres aspiracions i que, en conseqüència, faran allò que puguin per a barrar-nos el pas utilitzant totes les influències i mecanismes que estiguin al seu abast. Va quedar tot plegat ben palès a l’assemblea de la Federació Internacional de Patinatge a Fresno. Ara bé, nosaltres també en tenim de capacitat d’influència i crec, sincerament, que en podem tenir més que ningú perquè ens hi juguem també més que ningú. Existeixen multitud de mecanismes per procurar influir en les persones. Està tot inventat. Des de convincents discursos i raonaments de la lògica fins a empreses especialitzades en relacions publiques. Des de defensa comuna dels valors humans fins a lobbys especialitzats. Des de la convicció i els sentiments fins als grans bufets d’advocats. És qüestió de posar-s’hi. Sabem fer-ho.Vam aconseguir en el seu moment uns Jocs Olímpics i això és molt més fácil. No necessitem cap miracle. Només ens necessitem a nosaltres mateixos i la força que ens donen les nostres conviccions i els nostres recursos. Aquesta batalla la podem guanyar.
10.11.05