10.11.05

Enric Masip: El meu somni ha estat sempre defensar la samarreta de Catalunya en uns jocs olímpics

El meu somni ha estat sempre defensar la samarreta de Catalunya en uns jocs olímpics
Enric Masip
01/01/2005
Durant la meva trajectòria com a jugador professional d’handbol he aconseguit molts èxits. He guanyat títols individuals i col.lectius amb el club que porto al cor, amb el Barça. El meu somni ha estat sempre defensar la samarreta de Catalunya en uns jocs olímpics
Enric Masip
01/01/2005
Durant la meva trajectòria com a jugador professional d’handbol he aconseguit molts èxits. He guanyat títols individuals i col.lectius amb el club que porto al cor, amb el Barça.Durant la meva trajectòria com a jugador professional d’handbol he aconseguit molts èxits. He guanyat títols individuals i col.lectius amb el club que porto al cor, amb el Barça. Durant molts anys he defensat també la samarreta de la selecció espanyola d’handbol i lamentablement només he pogut suar la de Catalunya en partits amistosos. Jo he estat sempre un bon professional i per tant ho he donat tot jugés amb qui jugés. Però defensar els colors de Catalunya és únic. Els sentiments que m’envaeixen el cos cada vegada que sonen el Segadors són inexplicables. Encara avui se’m posa la pell de gallina. És per això que el meu somni sempre ha estat defensar la samarreta de Catalunya en uns jocs olímpics. Lluitar perquè el meu país quedi en la millor posició possible en un campionat del món i marcar gols amb la senyera a prop del cor seria el millor que em podria passar. Quan encara era jugador en actiu em van preguntar moltes vegades quina decisió prendria en cas que em fessin escollir entre la selecció espanyola i la Catalana, i sempre vaig contestar el mateix: jo jugaria sempre amb la meva Selecció, amb la Selecció de Catalunya. Quan jugava amb Espanya lluitava i competia com el que més però sentimentalment no era comparable a quan defensava els interessos del Barça o de Catalunya. Entenc que alguns esportistes catalans que voldrien que Catalunya tingués seleccions oficials no ho diguin perquè depenen de beques i d’ajudes econòmiques que provenen del Comitè Olímpic Espanyol o d’alguna federació espanyola, però aquells professionals que no depenen d’aquest tipus d’ingressos haurien de mullar-se una mica més. La postura actual de molts és massa fàcil. De tota manera jo crec que si continuem treballant en silenci, amb tranquil.litat i les idees clares, aconseguirem que les nostres Seleccions siguin oficials. La feina, a vegades, és lenta però crec que s’estan fent passes endavant que són molt importants. No s’ha de caure en el desànim, s’ha de tenir il.lusió i esperança, i així tots plegats ho aconseguirem. Considero que és fonamental no fer soroll fins que s’hagin assolit objectius importants. Segurament a Fresno es va pagar tot el rebombori que s’havia fet durant les setmanes prèvies. Hem de lluitar per aconseguir el que volem sense provocar reaccions tan contundents com la que va tenir Espanya a la Federació Internacional de Patinatge. La llei diu que podem competir com qualsevol altra selecció. Si altres Nacions sense Estat han aconseguit el reconeixement internacional de les seves seleccions per què nosaltres hauríem de conformar-nos amb quatre partits de costellada a l’any?17 temporades a l’elit, 3 amb el Granollers i 14 amb el Barça 53 títols, entre els quals destaquen 6 Copes d’Europa, 8 lligues, 2 Recopes, 1 Copa EHF i 6 copes del rei. Màxim golejador de la història de la lliga ASOBAL Ha estat capità de la Selecció Catalana d’handbol